Són unes locomotores adquirides per Renfe entre els anys 1973 i 1985 per realitzar tot tipus de serveis de viatgers i mercaderies.

La subsèrie a la que pertanyen les dues locomotores del club consta d’un total de 109 locomotores construïdes entre 1973 i 1978 amb una caixa de canvis als bogies que permetia unes velocitats màximes de 80km/h per mercaderies i 140km/h per viatgers.

Les dues locomotores van ser incorporades al parc motor l’any 1997, primer la locomotora número 269.002 i poc després la 269.001 amb el mateix sistema de tracció per tal de poder fer doble tracció amb comandament múltiple.

La sèrie 252 de RENFE és una sèrie de 75 locomotores universals molt versàtils, derivades de la sèrie E120 dels Deutsche Bahn. RENFE les va demanar el 1989 per a disposar de locomotres aptes per a circular a 220 Km/h en vistes a la construcció  a línia d’alta velocitat de Madrid-Sevilla. Formen part del projecte Eurosprinter de Siemens. La construcció de les 15 primeres unitats va córrer a càrrec del consorci Siemens – Krauss-Maffei, sent les restants construïdes sota llicència per CAF i MACOSA. 15 van ser per a ample internacional (1435 mm) i 60 per ample ibèric (1668 mm). Aquestes locomotores es poden veure per tota la xarxa de les línies electrificades d’ADIF.

Les locomotores 252 han rodat per 7 països diferents (espanya, Alemanya, França, Luxemburg, Àustria, Txecoslovàquia i Itàlia) en proves.

Renfe hizo un pedido de 75 locomotoras a estos fabricantes, 15 para ancho internacional (1.435 mm) y 60 para ancho ibérico (1.668 mm). Estas locomotoras se pueden ver hoy en día por toda la geografía española de las líneas ferroviarias electrificadas.

Les unitats elèctriques de la sèrie 440 originals van ser adquirides per Renfe entre els anys 1975 i 1985. Eren uns trens amb velocitat màxima de 140 km/h i durant molts anys han estat els trens bàsics per la xarxa ferroviària catalana, havent circulat per totes les línies de viatgers del país, excepte la línia de La Pobla de Segur pel fet de no estar electrificada. Les unitats són de tres cotxes, dels quals únicament un està motoritzat, essent els altres dos un remolc intermig i un remolc amb cabina. Cada cotxe disposa de dos parells de portes de doble fulla. Les unitats 440 porten motors construïts per GEE, WESA i MELCO sota una llicència de Mitsubishi; cada unitat porta 4 motors, que ofereixen una potència de 290 kW contínua en cadascun dels eixos de tracció. Els trens de la sèrie 440 originals es van reformar a partir de 1993 per tal d'homogeneïtzar-les amb les noves unitats 446 i 450. En aquesta reforma es va canviar el seu aspecte exterior, amb un modern tester i finestres laterals contínues, i també el seu aspecte interior, dotant-les d'interiorisme similar al dels nous trens amb departament de viatger únic per cotxe i d'aire condicionat. De la reforma en va sorgir la sèrie 440R i la sèrie 470, en funció de l'interiorisme instal·lat. La sèrie 440R disposa de seients interiors de tipus rígid de rodalies, situats en tertúlia i disposició 2+2 o 2+3 en algunes unitats. Les unitats 440R tenen un lavabo de buit per composició. La sèrie 470 es diferencia de la 440R per disposar al seu interior de seients específics per als serveis de mitjana distància, seients encoixinats en disposició tertúlia i 2+2 orientables o bé fixos orientats el 50% cap al centre del cotxe.

A Catalunya les unitats 440 i 470 han realitzat serveis per totes les línies electrificades. Actualment, cobreixen el servei Barcelona-Madrid. Fins l'any 2008 havien circulat també unitats 440 de només 2 cotxes que pujaven fins a Puigcerdà.

*Font: trenscat.com

Les 440.001 i la 236 que circulen pel nostre parc van ser construides l’any 2019 per "Trens Petits". Disposen de 8 motors que els li donen una potència total de 768W i fre elèctric mitjançant resistències. El control de la tracció es realitza a través de relés amb comandament múltiple.

El 1946, el Ferrocarril Rètic (RhB) va rebre tres màquines amb els números Te 2/2 71 a 73, que van ser construïdes per la Fàbrica Suïssa de Locomotores i Enginyeria Mecànica (SLM) a Winterthur. Un tractor del mateix tipus va ser lliurat per al Furka-Oberalp-Bahn, que encara operatiu en el 2018 amb número 4926 i forma part de l'associació mgBahn-Historic.

Tenen una potència de 230 kW (310 CV) i una velocitat màxima de 30 km/h amb un pes de 13 tones. Al voltant del 2000, la 71 estava estacionada a Filisur, la 72 a Davos-Platz i la 73 a Grüsch. Van ser donats de baixa entre 2006 i 2008.

La locomotora a escala va ser construida l'any 1992.

Té 2 motors de 12V de 200w amb control electrònic encara que en els seus inicis el control era per relès y comandament múltiple.

Medeix entre topalls 755mm y té un esforç de tracció de 700kg.