Locomotora CGFC 209 construïda per Energie l’any 1948 encarregada per la companyia minera Carbones de Berga SA. Aquesta locomotora era la millora de la primera sèrie 201-205 que ja va adquirir la CGFC uns anys abans amb excel·lents resultats. La seva propietària va llogar la locomotora a la CGFC per a la seva explotació, el que ha fet que no fos desballestada, ja que la companyia ferroviària mai n’ha tingut la propietat. Actualment circula ocasionalment entre Martorell i Monistrol de Montserrat arrossegant trens històrics.

Aquesta reproducció és construcció de TJV l’any 2009 propietat d’en Marcel Fernàndez, que ocasionalment circula els diumenges pel circuit.

Les locomotores de la sèrie 700 i 1000 (renumerades per FGC com a sèrie 251) provenen d'antigues adquisicions per part de la CGFC (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans) de les locomotores de la sèrie 700 i per part del MO (Manresa-Olvan, explotat per l'Estat) de les locomotores de la sèrie 1000. Van ser un total de deu locomotores (entre les 700 i les 1000) anomenades Alsthom que es van començar a utilitzar a finals dels anys cinquanta, per remolcar tant trens de viatgers com de mercaderies. Més endavant, l'aparició d'automotors les van anar convertint en locomotores només de mercaderies. Les locomotores de la sèrie 700/1000 són del tipus B-B, tenen un motor dièsel de 4 temps que ofereix una potència nominal de 850 CV i un esforç de tracció de 10.300 kg. Desenvolupen una velocitat màxima de 70 km/h, tenint les locomotores una longitud de 11,174m i un pes en ordre de marxa de 44000 kg. L'arribada les potents 254 l'any 1990 van fer que actualment siguin les màquines auxiliars dels trens de mercaderies. Rarament fan serveis complets de remolc de vagons en plena línia sinó que més aviat fan d'ajuda per a maniobres de trens, sobretot a Solvay i al Port de Barcelona. De les deu locomotores que hi havia a FGC en queden quatre, ja que la resta s'han venut a empreses de construcció de ferrocarrils com són Comsa, Vías y Construcciones, TECSA i Guinovart.

La locomotora que hi ha a Can Mercader és privada i està cedida per a l’ús de l’entitat.

Automotor de la sèrie 5000 i remolc de la sèrie 6000 que prové de l’encàrrec fet per la CGFC a la Societat Espanyola de Construcció Naval l’any 1960. Coneguts popularment com a “Naval” es van encarregar principalment dels serveis de viatgers a la línia entre Plaça Espanya i Martorell o Manresa. Com que la seva circulació va ser anterior a l’electrificació total de les línies, havien de circular remolcats per locomotores dièsel allà on no hi havia catenària.

Aquesta reproducció va ser construïda l’any 2004 per TJV sota comanda del soci Tomàs Silvente, qui n’és el propietari.

CGFC va adquirir, d’entre moltes altres companyies de via estreta, varis vehicles MAN, un cop posades d’acord totes les administracions ferroviàries per comprar un model en un gran nombre i així abaratir costos. De la primera comanda de 69 cotxes, Catalans varen quedar-se amb 11, tots motots. En un primer moment no va ser així, ja que es van demanar quatre remolcs que es trnasformare a motors. Aquests vehicles disposaven en origen un motor MAN de sis cilindres i quatre temps, amb  210CV de potència. Tenien comandament múltiple per a fins a quatre automotors. Amb dues plataformes amb dues portes a cada una s’entrava en els tres departaments de viatgers així com en els WC i les cabines. En total hi cabien 60 persones assegudes. Els dos testers tenien porta d’intercomunicació. A FGC se’ls hi van arribar a suprimir testers i formar unitats de dos cotxes. Van començar a prestar serveis el 1966 i van continuar presntant servei fins l’electrificació de la línia d’Igualada l’any 2000. Els cotxes es numeraren de 3005 a 3015. Aquests cotxes varen ser decorats amb els colors típics verd mar i verd muntanya. Eren coneguts com “Boleto Verde”.